L'arbre generós

Un conte que parlar de donar-se als altres, com Jesús va fer per nosaltres.

Els infants de Catequesi de 3er ahir van treballar aquest bonic conte, i és van comprometre a explicar-lo a la seva família, quan arribessin a casa.

Aquí teniu una ajuda!!!

Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre i, cada vegada que anava a veure‘l,

li agafava unes quantes fulles i se‘n feia corones per jugar al rei del bosc.

Pujava pel seu tronc, es gronxava a les seves branques i se li menjava les pomes.

També hi jugava a cuita-amagar.
 Quan ja estava cansat, s‘asseia i s‘adormia a la seva ombra.

I el nen estimava l‘arbre... L‘estimava molt. L‘arbre era feliç.
 Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...

I l’arbre moltes vegades se sentia sol.
 Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l‘arbre li va dir:
 - Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
 - Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi.
 - Vull comprar coses i passar-m‘ho bé, vull diners. Me‘n pots donar tu de diners?
 - Tan sols tinc fulles i pomes.

Agafa les meves pomes, noi, ves a vendre-les a la ciutat. D‘aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
 Així doncs el noi pujà a dalt de l‘arbre, li agafà les pomes i se les endugué. L‘arbre era feliç.
 El noi va estar molt de temps sense visitar-lo...

L‘arbre estava trist. Llavors, un dia, el noi va tornar; l‘arbre se‘n va alegrar i li digué:
 - Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
 - Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una casa que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa ?
 - No tinc casa, digué l‘arbre.

El bosc és la meva casa, però pots tallar les meves branques i fer-te‘n una. Aleshores seràs feliç.

Així doncs el noi va tallar-li les branques i se‘n va anar a construir la seva casa. I l‘arbre era feliç.

El noi no hi va tornar durant molt de temps.
 Un dia , tornà al bosc i l‘arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
 - Vine noi, i juga.
 - Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m‘endugui ben lluny d‘aquí. Em pots donar una barca?
 - Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et farà feliç.

Així doncs, tallà el tronc, se‘n feu una barca i se n‘anà a navegar.
 I l‘arbre era feliç... Però d’aquella manera. sabeu?
 I després de molt temps el noi va tornar al bosc.
 - Ho sento, digué l‘arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
 - Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
 - Ja no tinc branques, va dir l‘arbre; ja no t‘hi pots gronxar.

 - Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.

 - Ja no tinc tronc, digué l‘arbre; ja no pots pujar-hi.

 - Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
 - Ho sento, digué l‘arbre; m‘agradaria donar-te alguna cosa... però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
 - No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
 - Bé va dir l‘arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona.

Seu i reposa. I el noi ho feu. I l‘arbre fou feliç.

Aquí podeu veure tots els arbres creats pels infants.

Molt bona feina!!!